Els orígens d’il Caffè di Francesco

El 1992 va ser un any especial per Barcelona. El Barça va guanyar la seva primera Copa d’Europa. Els Jocs Olímpics van fer de la ciutat fàcilment localitzable als mapes. I sobretot, va arribar el bon cafè gràcies al Caffè di Francesco!

Si, ja sé que exagero una mica, per dir-ho molt suaument, quan poso la inauguració del cafè del carrer Consell de Cent a l’altura del Barça i els Jocs Olímpics. Però dins del món del cafè, i sobretot, de la gent normal i corrent que gaudeix dels cafès que no foraden l’estómac, va ser tot un esdeveniment. La prova és que van començar a sortir versions del Caffè di Francesco com bolets, i que amb els temps, s’han anat esvaint.

Però anem a pams. Quin cafè es podia prendre a la llunyana Barcelona d’abans d’Il Caffè di Francesco?

Amb l’arribada l’any 1939 de les tropes espanyoles del dictador Franco, vam entrar en un període fosc de la nostra història. La misèria, més l’aïllament del règim dictatorial, van fer que la importació de cafè fos principalment des de Guinea Equatorial, en aquells temps colònia espanyola, o dels pocs països afins al Règim. Es tractava d’un cafè de varietat robusta, de qualitat dubtosa i preu econòmic, que arribava principalment a través del port de Barcelona. Aquesta manca de qualitat (aroma, etc.) era camuflada torrant molt el cafè, i afegint-hi sucre: el famós cafè torrefacte. Una de les conseqüències d’això és el fet que a Catalunya, encara ara, es prenen molts més tallats i cafès amb llet que a Itàlia, per posar un exemple. S’afegeix llet per suavitzar el sotrac del cafè negre com el carbó.

En Francesco, que de fet es diu Franciscu, havia nascut sobre un bar, fill i nét de taverners. No li ha agradat mai la llet, així que no m’estranyaria que li haguessin hagut de donar cafè ja de ben menut. Ben aviat ja els servia al bar, que era casa seva. S’ha passat la vida dins dels bars, darrere el taulell.

Molts anys després, un dia, va fer un viatge a Itàlia, i va poder tastar el cafè d’aquelles contrades. Sobretot el del nord el va entusiasmar: suau, aromàtic, amb cos… Un cafè que no es trobava a Barcelona, però que estava convençut que maridava a la perfecció amb el paladar català. Va seguir cercant, i va trobar al Mestre Cafeter que li va preparar el cafè que havia somiat des de petit. I un fet curiós: el va trobar a prop de la frontera, a les Valls Occitanes del Piemont, on encara s’hi va poder entendre tot parlant en català!

Va portar el cafè i l’octubre del 1992 va obrir el primer Caffè di Francesco, tot revolucionant el món del cafè a Barcelona. La ciutat i Catalunya tornaven a tenir un cafè al seu gust.

Ha plogut molt des de l’octubre del 1992. A Barcelona, ja costa trobar cafès com aquells que hi havia abans de l’any Olímpic i triomfant del Barça. El Caffè di Francesco ja té 8 locals oberts, un d’ells a Sabadell. Amb el mateix cafè de les Valls Occitanes, i amb altres que hem anat incorporant, sempre perfectament adaptats al nostre i al vostre gust!



Horario:

De Lunes a Viernes

7:30 a 20:00

Sábado

8:00 a 12:00

Domingo

Cerrado

Horario:

De Lunes a Viernes

7:30 a 20:00

Sábado

8:00 a 16:30

Domingo

9:00 a 17:00

Horario:

De Lunes a Viernes

7:30 a 16

Sábado y Domingo

Cerrado

Horario:

De Lunes a Viernes

7:30 a 20

Sábado

8:00 a 12:00

Domingo

9:00 a 17:00

Horario:

De Lunes a Viernes

7:30 a 20

Sábado

13:00 a 16:30

Domingo

9:00 a 17:00

Horario:

De Lunes a Vierneses

7:30 a 18:00

Sábado

8:00 a 12:00

Domingo

Cerrado

Horari:

De Dilluns a Divendres

7:30 a 18:00

Dissabte

8:00 a 12:00

Diumenge

Tancat

Horari:

De Dilluns a Divendres

7:30 a 20

Dissabte

13:00 a 16:30

Diumenge

9:00 a 17:00

Horari:

De Dilluns a Divendres

7:30 a 20

Dissabte

8:00 a 12:00

Diumenge

9:00 a 17:00

Horari:

De Dilluns a Divendres

7:30 a 16

Dissabte i Diumenge

Tancat

Horari:

De Dilluns a Divendres

7:30 a 20:00

Dissabte

8:00 a 12:00

Diumenge

Tancat

Horari:

De Dilluns a Divendres

7:30 a 20:00

Dissabte

8:00 a 16:30

Diumenge

9:00 a 17:00